Sala de premsa

La investigació es va iniciar a la fi de 2019 arran d'una denúncia interposada per l'Associació Nacional d'Establiments Financers (ASNEF), en la qual es manifestava que a través de determinades pàgines web es publicitaven i oferien servicis de gestió dels drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició (drets ARC) en els diferents fitxers de solvència patrimonial i de crèdit que existixen. Eixos servicis eren oferits de forma suposadament gratuïta a través d'eixa web, però en realitat, en la mateixa es convidava als usuaris a iniciar un procés que implicava realitzar diverses telefonades a nombres de tarificació addicional de manera injustificada i fraudulenta, suposant un important perjuí econòmic per als usuaris que ho iniciaven.

Les companyies que gestionen els fitxers de solvència patrimonial i crèdit disposen d'un servici gratuït perquè els usuaris puguen conéixer què dades obren en ASNEF i sol·licitar la rectificació o cancel·lació dels mateixos. No obstant açò, el procediment utilitzat pels arrestats consistia a usar nombres de tarificació addicional perquè els usuaris contacten amb la seua empresa (lucrant-se econòmicament per açò). Posteriorment efectuaven la petició a través dels servicis gratuïts en nom de la persona que va realitzar la telefonada a les numeracions de tarificació publicitades en aquesta pàgina web.

Després de les gestions realitzades pels agents, es va donar amb l'empresa que es trobava darrere de la pàgina web investigada, la qual utilitzava a més les marques registrades propietat del denunciant (sense estar autoritzat a fer-ho) per a confeccionar les seues pàgines web i transmetre als usuaris una aparença de credibilitat i legalitat. Així feia creure als usuaris que realment es troben davant els verdaders propietaris dels fitxers de solvència patrimonial o un interlocutor habilitat per a realitzar les gestions que necessiten.

Mantenien a les víctimes fins a 30 minuts al telèfon

L'empresa investigada actuava únicament com un supòsit intermediari entre els fitxers de solvència patrimonial i de crèdit i els usuaris, ocasionant als mateixos un greu perjuí econòmic per realitzar, suposadament, una gestió que oferixen de forma gratuïta els propis fitxers i per a la qual, a més, no estan habilitats.

Per a maximitzar els beneficis econòmics obtinguts per l'empresa i el perjuí de les víctimes, els operadors que rebien les telefonades en nom de la mercantil investigada mantenien als usuaris al telèfon el màxim temps possible, fins a 30 minuts (que és el temps màxim permès per llei per a les telefonades als nombres de tarificació addicional), mitjançant múltiples silencis i la suposada realització de gestions que no tenien un altre objectiu que allargar les telefonades de forma innecessària per a augmentar els ingressos.

Fins i tot, en el cas de posar-se en contacte amb la pàgina web denunciada per a sol·licitar informació sobre els fitxers de morositat sense estar inclòs en cap d'ells, els investigats sempre responien, per defecte, que l'usuari podria estar inclòs almenys en dos d'ells, indicant que s'havia de cridar al nombre de tarificació addicional per a continuar el procés, i informant que el mateix és gratuït i subvencionat, i que la durada mitjana de la telefonada era de 5 minuts. No obstant açò, mai era possible acabar el procés de consulta en una sola telefonada, encara que l'usuari no estiguera inclòs en els fitxers de morositat, obligant-li per tant a realitzar diverses telefonades sense rebre cap contraprestació i amb un gran perjuí econòmic.

Per a donar-se a conéixer i augmentar el nombre de possibles víctimes, la companyia realitzava una campanya per a posicionar la seua pàgines web en els primers llocs dels buscadors, de tal manera que quan un usuari realitzara una cerca en Internet per a buscar informació relativa als fitxers de morositat, en lloc que els primers resultats anaren els de les pàgines legítimes foren els de la companyia denunciada.

Els ingressos obtinguts des d'any 2019 superen els 700.000 euros

En el transcurs de la investigació, es va detectar que els investigats van crear una nova empresa en la qual a més van posar a una tercera persona com a administradora. A més, van canviar la pàgina web utilitzada per a captar a les víctimes. Tots estos mecanismes són habituals quan s'investiguen estes modalitats delictives, ja que utilitzar empreses pantalla o testaferros són mesurades de seguretat habituals que utilitzen els delinqüents per a evitar ser localitzats i sostreure's de l'acció de la justícia.

No obstant açò, les gestions d'investigació realitzades i el seguiment dels pagaments per a veure qui eren els autèntics beneficiaris dels ingressos que s'obtenien a través dels nombres de tarificació addicional van permetre esbrinar que els autèntics responsables dels delictes investigats eren dos germans. A través  de l'anàlisi de la informació bancària que es va realitzar també es va obtindre una estimació del benefici il·lícit que havien obtingut els investigats a través de les pàgines web que explotaven els nombres de tarificació addicional, resultant que els ingressos obtinguts des d'any 2019 superaven els 700.000 euros.

En els registres es van trobar els guions que utilitzaven els teleoperadores per a mantindre a les víctimes el major temps possible

Una vegada que van concloure les gestions d'investigació es va procedir al registre en els domicilis dels investigats, així com de la seu social de les empreses.  En el transcurs de l'entrada i registre realitzada en la seu social de les empreses investigades, on es trobava muntat un xicotet call center, es van intervendre nombrosos dispositius electrònics amb documentació relativa a la facturació i als clients de l'empresa i documentació física, entre la qual es troba els guions que utilitzaven els teleoperadores per a mantindre a les víctimes el major temps possible al telèfon. Així mateix, es van obtindre evidències que s'atenien a les víctimes des de Colòmbia i que des d'Espanya únicament es connectaven les telefonades. Després de la realització del registre, els call center localitzats van ser desmuntats, de tal forma que els investigats no pogueren  continuar amb la seua activitat delictiva. Finalitzats els registres, també es va prendre declaració en qualitat d'investigada a la treballadora que tenien els investigats en el call center de Madrid.

Durant la materialització dels registres, els dos principals investigats es trobaven en el seu país d'origen, Colòmbia, per la qual cosa tots dos van ser detinguts quan van tornar a Espanya. Es continuen les gestions per a localitzar el centre situat a Colòmbia des d'on els teleoperadores atenien i mantenien al telèfon a les víctimes per a cometre el frau.