Sala de premsa

Hackstorsión: nova modalitat delictiva

La investigació és fruit del ciberpatrullaje actiu desenvolupat en xarxes socials i fonts obertes d'informació en Internet. Els agents especialitzats van detectar un auge d'anuncis en els quals sofisticats hackers oferien diferents servicis informàtics, entre els quals es trobaven espiar aplicacions de missatgeria en temps real, comptes de correu electrònic i perfils de xarxes socials. A més oferien eliminar dades dels servidors de l'Agència Tributària, de l'ASNEF (Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit), de la RAI (Registre d'Acceptacions Impagades) o fins i tot de la DGT (Direcció general de trànsit) així com canvi de notes dels servidors de les universitats, gravació de titulacions oficials no cursades i altres ofertes d'índole similar. 

Els agents van posar en marxa un dispositiu policial per a la investigació d'aquest fenomen delictiu desconegut fins al moment. Les gestions realitzades van aconseguir identificar més de 12.000 anuncis d'este tipus i, associats a aquestes publicacions, es van trobar més de 40 números de telèfon, més de 200 comptes de correu electrònic i quasi 1.300 adreces IP de connexió a Internet. De l'exhaustiva anàlisi de la informació obtinguda es va poder determinar la presumpta comissió de delictes d'estafa, extorsió i descobriment i revelació de secrets. A més, es van detectar cinc focus diferenciats de participació en els fets delictius que, si ben pogueren tindre alguna connexió puntual, desenvoluparien les seues activitats il·lícites de forma descentralitzada. 

També exigien diners a la part suposadament espiada

Els agents van iniciar cinc investigacions independents en les quals es va detectar, com a nexe comú, l'ocupació d'un mateix modus operandi. Els arrestats captaven als clients a través de la publicació d'anuncis oferint servicis d'hacker informàtic i els exigien el pagament per endavant de l'import pactat complet o, almenys, una part. Baix el pretext de complir amb la comesa encomanada, els suposats hackers sol·licitaven dades sensibles, bé del propi interessat, bé del subjecte al que es pretenia espiar o vulnerar la seua intimitat.

Tras el envío de la cuantía pactada por parte de las víctimas, el contacto se interrumpía de forma abrupta incumpliéndose lo acordado y no facilitando motivo alguno. Sn embargo, cuando la víctima pretendía espiar las redes sociales o aplicaciones de mensajería de otra persona, o en los que el servicio que se contrataba era de dudosa legalidad, los contactos continuaban. Ante estas situaciones, el falso hacker escribía a quienes le habían contratado, pero ahora solicitando nuevas cantidades de dinero bajo la amenaza de revelar el trabajo que les habían encargado. Para ello, mostraban a los clientes capturas de pantalla de las conversaciones mantenidas en las que solicitaban dichos servicios y facilitaban la información que se les iba requiriendo. 

Aunque las víctimas abonaran las cuantías económicas exigidas, los detenidos seguían demandando nuevos pagos, hasta que las mismas entendían que dicha situación no tenía fin y se resignaban a asumir el daño derivado del descubrimiento de sus intenciones. Una vez que la víctima se negaba a realizar más pagos, los falsos hacker cumplían su amenaza y contactaban con la parte a la que pretendían espiar. Además, les informaban de que contaban con información de su interés y les mostraban algún contenido para que vieran que era cierto, y también les exigían el pago de una cantidad económica a cambio de conocer la información completa.

341.000€ en beneficis

L'evolució de les investigacions va permetre detectar un total de 21 comptes bancaris empleades pels falsos hackers per a rebre els diners enviats per les víctimes. L'estudi dels quasi 3.000 moviments bancaris reflectits en elles va permetre la identificació de 430 víctimes. A més, s'ha pogut quantificar el lucre derivat d'aquesta activitat delictiva, ascendint l'import total dels cinc focus investigats a 341.000 euros.

Finalment, al llarg dels últims mesos, es va procedir a l'explotació operativa de les investigacions a Saragossa, Barcelona, Girona, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària. En dites operatives policials s'ha detingut a 10 presumptes autors dels delictes investigats i s'han practicat entrades i registres domiciliàries, fruit de les quals s'han intervenut 40 terminals de telefonia mòbil, 17 discos durs, 3 ordinadors, 5 tablets i 24 pendrives. A més també han sigut intervenuts 176.775 euros dels diners enviats per les víctimes.