Ara els ciberdelinqüents capten les pulsacions en el terminal telefònic

La Policia Nacional alerta d'una nova modalitat en l'estafa telefònica coneguda com spoofing

Hasta el momento, lo habitual era que el falso empleado solicitara verbalmente a la víctima las claves de acceso a la banca telefónica, sin embargo, en esta nueva modalidad el propio ciberdelincuente advierte que por motivos de seguridad no se debe verbalizar la clave a nadie y que la contraseña se debe marcar directamente en el teléfono

Tras el engaño, el estafador capta las pulsaciones en el terminal controlando desde ese momento las claves secretas  La Policía Nacional recuerda que ninguna empresa privada o institución pública utiliza este método para solicitar datos de carácter personal a sus clientes

11/05/23

La Policia Nacional ha detectat una nova modalitat en l'estafa telefònica coneguda com spoofing, una tècnica en la qual els ciberestafadores es fan passar per un remitent de confiança per a accedir a dades de les seues víctimes. Fins al moment, l'habitual era que el fals empleat sol·licitara verbalment a la víctima les claus d'accés a la banca telefònica, no obstant açò, en esta nova variant el propi ciberdelinqüent advertix que per motius de seguretat no s'ha de verbalizar la clau a ningú i que la contrasenya s'ha de marcar directament en el telèfon. Després de l'engany, l'estafador capta les pulsacions en el terminal controlant des d'eixe moment les claus secretes.

Després de guanyar-se la confiança de les mates els sol·liciten dades sensibles

Este frau, conegut com spoofing, consistix en la suplantació del número de telèfon real de companyies energètiques, entitats bancàries o institucions públiques, la qual cosa fa quasi indetectable l'estafa.
Si ben el spoofing no conforma un mètode d'estafa nou com a tal, els especialistes en la lluita contra la ciberdelinqüència de la Policia Nacional han detectat un perfeccionament de la tècnica que fa més difícil la seua detecció per part de les víctimes. En este sentit, els ciberdelinqüents suplanten el número de telèfon real de companyies energètiques, entitats bancàries o institucions públiques, de tal forma que si la víctima comprova a qui pertany aquest nombre veurà que, efectivament, es tracta de l'empresa o entitat a la qual els estafadors estan suplantant.

A través de la conversa telefònica, i atés que el número de telèfon coincidix, es guanyen la confiança de les seues víctimes parlant sobre qüestions de seguretat del seu compte. A continuació, els indiquen, que marquen en el teclat de la seua terminal mòbil la clau d'accés a la banca privada, o un codi de verificació, a través d'un enllaç remès en eixe mateix moment per sms.

Baix el pretext i l'advertiment que -per motius de seguretat- no han de verbalizar la clau a ningú, ara li sol·liciten que la marque directament des del seu teclat. En cas que la víctima caiga en l'engany els estafadors capten les pulsacions que tecleja en el seu mòbil i passen a controlar les seues claus secretes.

Consells de la Policia Nacional per a no ser víctima dels ciberdelinqüents

• No aportar mai dades personals ni bancaris sense cerciorar-se que es tracta de l'empresa o entitat en qüestió. A més, la nostra entitat bancària, companyia telefònica o empresa de subministraments ja disposa d'estes dades, per tant, mai ens els va a demanar.

• Recordar que cap empresa privada o institució pública utilitza este mètode per a sol·licitar dades de caràcter personal als seus clients.

• No facilitar mai informació de targetes, documents d'identitat, declaració de la renda, nòmines, noms d'usuari, claus i contrasenyes.

• No acceptar, en cap cas, les condicions que oferisquen en una mateixa telefonada o comunicació. Sol·licitar que ens remeten la documentació per al seu estudi o emplaçar al fet que ens realitzen una segona telefonada perquè puguem fer comprovacions.

• No clicar en els enllaços dels missatges de text que ens envien i, en el cas dels comptes bancaris, accedir sempre a través de l'aplicació que ens faciliten les entitats financeres, companyies telefòniques o empreses de subministrament.