A Albacete, Alacant, Madrid, Màlaga, Múrcia i València

La Policia Nacional deté a 52 persones pel cobrament il·legal de prestacions públiques del Servei d'Ocupació Pública Estatal

Un dels detinguts es dedicava a crear empreses fictícies sense activitat per facilitar el cobrament de l'atur a treballadors

La quantitat defraudada tant al SEPE com a l'INSS ascendeix a més de 300.000 euros

20/11/23

La Policia Nacional, amb la col·laboració de la Tresoreria General de la Seguretat Social, ha detingut a 52 persones pel presumpte cobrament il·legal de prestacions públiques. Un dels detinguts és un advocat que, en col·laboració amb diverses persones, es dedicaven a crear empreses fictícies sense activitat per facilitar el cobrament de l'atur a treballadors. La quantitat defraudada tant al SEPE com a l'INSS ascendeix a més de 300.000 euros.

La recerca va començar el passat mes de maig després de rebre un escrit-denuncia de la Tresoreria General de la Seguretat Social, amb la denúncia es requeria l'actuació policial davant diverses actuacions irregulars dutes a terme per una societat amb activitat a Albacete amb la finalitat d'eludir les seves obligacions de pagament amb la Seguretat Social.

L'empresa denunciada es dedicava suposadament al comerç a l'engròs de maquinària, equips i subministraments agrícoles i després de les comprovacions realitzades es va comprovar que no existia cap activitat comercial i que es tractava d'un habitatge residencial com indicava la seu electrònica del cadastre. Per això, els agents van prendre declaració a diversos treballadors de la societat que no van cobrar cap prestació per desocupació, els quals van manifestar que mai havien treballat per a aquesta empresa i que havien pagat una quantitat de diners a una persona per poder cotitzar a la Seguretat Social.

Després de labors de recerca es va poder identificar a aquesta persona, que al costat de la seva dona figuraven com a administradors de 30 societats, moltes d'elles amb l'activitat de comerç a l'engròs de maquinària, equips i subministraments agrícoles a les ciutats d'Albacete, Alacant, Conca i València. La majoria d'aquestes empreses compartien un nexe comú i és que els constava un mateix advocat de la ciutat d'Albacete com a tramitador autoritzat per realitzar gestions (autoritzat XARXA) davant la Seguretat Social.

A aquest lletrat li constaven antecedents policials per frau de prestacions a la Seguretat Social i Falsificació Documental i al suposat administrador també li figuraven nombroses ressenyes policials per delictes d'estafa, defraudació i falsificació de documents.

Al capdavant de societats sense activitat

Amb aquests indicis es va focalitzar la recerca sobre l'autoritzat XARXA d'Albacete que, amb la col·laboració de terceres persones, es trobava al capdavant de societats sense una activitat real i realitzaven l'alta a treballadors en la Seguretat Social perquè aquests poguessin obtenir de manera il·legítima una prestació o un subsidi de desocupació. De fet, aquests administradors ficticis, coneguts col·loquialment com testaferros, també aprofitaven per poder cobrar prestacions per desocupació col·locant fins i tot als seus familiars pròxims per rebre l'atur del SEPE.

Els agents van poder determinar que bona part de les empreses gestionades per aquest autoritzat XARXA eren fictícies i també van aflorar altres societats amb altes irregulars de treballadors en empreses que si tenien una activitat real.

Després dels esbrinaments es duc a terme un operatiu que ha permès detenir a un total de 52 persones a les províncies d'Albacete (41), Alacant (2), Madrid (4), Màlaga (1), Múrcia (1), València (3) per delictes de frau en obtenció de prestacions. A l'advocat, al costat dels seus testaferros, també se'ls ha atribuït un delicte de pertinença a grup criminal en considerar-se que havien creat un entramat empresarial amb la finalitat de defraudar al Servei Públic d'Ocupació Estatal.

Sobre la base de totes les recerques dutes a terme, s'ha pogut determinar que el perjudici econòmic total causat al SEPE i a l'INSS ha estat de més de 304.094 euros, quantitat que s'hauria vist incrementada de no ser per les actuacions policials, ja que es van detectar noves empreses fictícies les quals han estat donades de baixa d'ofici perquè no generessin més frau.

D'altra banda, ha aflorat un frau a la Hisenda Pública pròxim als 12 milions d'euros que està sent investigat per l'Agència Tributària d'Albacete.