Sala de premsa

Les víctimes contactaven telefònicament amb les dones que oferien els seus serveis, moment en el qual l'organització s'apropiava del nombre de contacte per començar amb l'extorsió. Dies més tard fent-se passar pel proxeneta, reclamaven una quantitat de diners al·legant haver fet perdre el temps pel que els feia creure que havien d'esmenar les molèsties generades a les noies, ja que els usuaris relacionaven altres encontres sexuals que tenien amb altres dones, amb els xantatges rebuts per l'organització.

Cobraven els xantatges a través de “muleros”

Les persones que accedien a l'extorsió, realitzaven el pagament a través de transferències bancàries, aplicacions de pagament instantani o ingressos immediats en caixers. Els comptes estaven a nom de “muleros”, que són persones titulars d'aquests comptes però no són usuàries de les mateixes, qui les maneja és l'organització a canvi de diners a tals titulars. D'aquesta manera els membres de l'organització, tenien accés de forma instantània als diners recaptats pels xantatges, que segons els investigadors podria ascendir a més de 200.000 euros.

Després que les víctimes realitzessin el primer ingrés, l'organització criminal continuaven coaccionant i intimidant-los, arribant a amenaçar amb que no d'accedir a nous pagaments, podria perillar la seva vida o la de sers estimats.

Una vegada identificats i localitzats els integrants de la xarxa criminal, es van realitzar quatre entrades i registres als seus diferents domicilis, situats a la zona de València i Alacant, intervenint-se material informàtic, nombrosos telèfons mòbils, i un arma curta de foc amb més de 141 cartutxos, preparada per disparar.

Els fets han estat denunciats en diferents províncies d'Espanya, identificant-se fins al moment un total de 12 víctimes, repartides a diverses províncies, i s'ha detingut a un total de sis persones com a presumptes responsables de delictes d'extorsió, tinença il·lícita d'armes i pertinença a organització criminal.