En @policia i www.facebook.com/policianacional s'ha recopilat el top ten de les faules més compartides en xarxes i en missatgeria instantània

La Policia Nacional recorda als ciutadans que confiïn només en fonts oficials i no contribueixin a viralitzar faules alarmistes

Segrestadors de nens, colònies que et dormen, llaminadures amb droga, ritus de bandes que t'assalten en carretera, fruites infectades de VIH o imminents atemptats en centres comercials són algunes de les falsedats que circulen en Internet

Els grups de Whatsapp estan desbancant a les pròpies xarxes socials com a potents altaveus de faules, la majoria fent referència a suposades fonts oficials, intentant així donar-los major credibilitat

La majoria de les faules són anònims; es repeteixen periòdicament; solen contenir algun ganxo morbós o alarmant per a generar major difusió; la seva redacció és incorrecta i amb faltes d'ortografia, i sol·liciten la seva reexpedició a tots els contactes per a aconseguir el seu *viralización

Imatge amb missatge amb faules alarmistes.

30/09/16

- La Policia Nacional demana als ciutadans que no viralitzin faules a través de xarxes socials i de missatgeria instantània. Des del Grup de Xarxes Socials de @policia es recorda la importància de no creure ni difondre missatges que no procedeixin directament de fonts oficials. Amb aquest objectiu la Policia ha elaborat un “top ten” amb les deu faules més recurrents, cridaners o difosos en Internet.

<*h3 c*lass="display-*4Serif">&*ldquo;La meva cu&*ntilde;*ada *polic&*iacute;a m'ha dit&*hellip;&*rdquo;:

El &*uacute;*ltimo d'aquestes faules, una *reedici&*oacute;n millorada d'un aparegut en 2014, es refereix a la presència d'una parella que es dedica a segrestar ni&*ntilde;us, als quals atreuen *vendi&*eacute;*ndoles cromos. Aquest fals rumor, difós per WhatsApp, inclou en aquesta *ocasi&*oacute;n una *fotograf&*iacute;a i un àudio en el qual una dona compta a una coneguda que &*ldquo;li ha dit la seva cu&*ntilde;*ada, que és *polic&*iacute;a, que hi ha una parella intentant segrestar a ni&*ntilde;us *vendi&*eacute;*ndoles cromos&*hellip;&*rdquo;, per la qual cosa sol·licita que es comparteixi. A aquesta falsa alerta s'a&*ntilde;*ade una llarga llista que inclou fruites infectades de VIH, anomenades que carreguen en el teu compte 1500 euros, persones que et *roc&*iacute;*an amb colònia per a robar a la teva casa, vals regal de marques comercials, atemptats imminents en un centre comercial, llaminadures amb droga facilitades a ni&*ntilde;us o clauers amb xip localitzador són alguns dels m&*aacute;s difosos.

<*h3 c*lass="display-*4Serif">&*iquest;C&*oacute;*mo reconèixer un d'aquestes faules?:

La major&*iacute;a d'aquests falsos rumors són *an&*oacute;*nimos, no *est&*aacute;n signats, encara que fan referència a fonts fiables. *Adem&*aacute;s solen *est&*aacute;n redactats de la manera m&*aacute;s atemporal possible i manquen de data de *publicaci&*oacute;n perquè pervisquin el m&*aacute;*ximo possible circulant en la Xarxa. Un altre tret que els defineix que compten amb un ganxo -generador de por, morbós o de tipus *econ&*oacute;*mico- per a captar la *atenci&*oacute;n del *internauta. *Tambi&*eacute;n tracten d'aprofitar una conjuntura favorable i relacionada amb la *informaci&*oacute;n falsa, com la c*omisi&*oacute;n d'atemptats terroristes en uns altres *pa&*iacute;*ses. Les faules, en general, *est&*aacute;n escrits en castellà neutre (si empren aquest idioma) per a facilitar la *difusi&*oacute;n a nivell internacional en aquells *pa&*iacute;*ses de parla hispana. *Adem&*aacute;s, habitualment contenen faltes de *ortograf&*iacute;a o una *redacci&*oacute;n deficient. *Tambi&*eacute;n com a caràcter&*iacute;*stica c*om&*uacute;n trobem que normalment inclouen una *petici&*oacute;n de *reenv&*iacute;o, ja sigui per a alertar a altres persones, per a evitar mala sort o la mort, conscienciar a uns altres o amb qualsevol altre motiu. L'objectiu d'aquesta *petici&*oacute;n de *reenv&*iacute;o resideix a captar adreces de correu, crear bases de dades, transmetre *malware, realitzar posteriors campa&*ntilde;as de correu massiu o simplement difondre la *informaci&*oacute;n falsa el m&*aacute;*ximo possible per a generar la por en la *poblaci&*oacute;n.

<*h3 c*lass="display-*4Serif">Les 10 faules m&*aacute;s compartits:

1. Secuestro de menores.- 2. Frutas infectadas.- 3. Atentado terrorista inminente.- 4. Colonias que te duermen para robar.- 5. Golosinas con droga.- 6. Falsos vales descuento.- 7. Llaveros con chip localizador.- 8. Luces del coche.- 9. Llamada de 1.500 €.- 10. Falsos vales descuento.-

<*h3 c*lass="display-*4Serif">Els grups de *mensajer&*iacute;a *instant&*aacute;*nea, grans altaveus de faules:

Por último, los grupos de Whatsapp están desbancando a las propias redes sociales como potentes altavoces de bulos irracionales, algunos citando falsamente una fuente oficial; otros que son nuevas versiones de bulos antiguos. Desde el Grupo de Redes Sociales de la Policía Nacional se recuerda la importancia de no creer ni difundir mensajes que no procedan directamente de fuentes oficiales y pedir al resto que no se le dé credibilidad alguna. Riesgos totalmente infundados, supuestos malhechores que parecen de película, prácticas o crímenes muy propios de la ficción... son difundidos a todos sus contactos, en especial por los grupos de adultos, en ocasiones sin verificación alguna. Los nuevos gadgets, como smartphones o tablets, se han convertido en potentes herramientas para difundir estos bulos. Los especialistas de la Unidad de Investigación Tecnológica (UIT) y del Grupo de Redes Sociales de la Policía Nacional han registrado miles de denuncias, consultas y peticiones de ayuda de los internautas a través de los canales telemáticos de la Policía, como @policia https://www.facebook.com/PoliciaNacional o www.policia.es/colabora.php.

Imatge amb missatge amb faules alarmistes. Imatge de dues persones amb el rostre pixelat

Últimes notícies