Sala de premsa

La recerca va començar a inicis del passat any 2021 després de la denúncia interposada per la Motion Picture Association que donava compte de fins a 14 enregistraments clandestins detectats en diferents sales de cinema de Madrid,  activitat que constitueix un ús il·lícit i no autoritzat de continguts destinats única i exclusivament a la seva exhibició en cinemes.

Els agents van comprovar que aquests enregistraments “pirates” eren editades i després publicades en pàgines web especialitzades en la distribució de continguts protegits. La seva anàlisi tècnica va permetre individualitzar els dispositius emprats per a aquestes filmacions il·lícites, arribant a la conclusió que eren realitzades per dues persones diferents, en concret per dos homes que es va poder acreditar que assistien amb regularitat a les sales de cinema objecto de recerca.

Primera recerca i detenció dilatada en el temps

L'operatiu policial es va centrar llavors a dissenyar vigilàncies en diferents sales de cinema de la Comunitat que es van perllongar en el temps, intensificant-se en les dates de llançament d'estrenes rellevants. El desplegament dels agents va concloure amb la detenció dels dos homes en diferents moments, sent sorprès un d'ells in fraganti quan estava gravant la pel·lícula, utilitzant per a això un telèfon mòbil dotat d'una aplicació específica per a l'enregistrament discret i amb ajustos de paràmetres tècnics.

Aquests fets suposen la primera recerca dilatada en el temps que ha aconseguit la identificació i detenció de “camcorders”, ja que fins al moment solament s'havien assolit arrests d'autors de fets similars quan eren sorpresos in fraganti dins de la pròpia sala de cinema pels seus responsables.

Ocupaven un lloc de nivell baix però fonamental

Els detinguts –coneguts per la seva especialitat delictiva com “camcorders”– ocupaven un lloc de nivell baix en l'estructures de les respectives xarxes internacionals a les quals pertanyien. No obstant això, el seu paper era fonamental dins d'aquestes organitzacions en ser els encarregats  de proveir els enregistraments que després eren facilitades a altres integrants per a la seva edició, allotjament i publicació. Per cadascun d'aquests films rebrien entre 250 i 400 euros, depenent de la qualitat del contingut i de la rellevància de l'estrena.

Mitjançant aquest modus operandi, els integrants d'aquestes xarxes –una d'elles amb major implantació a Sud-amèrica i una altra en l'est d'Europa– obtenien ingressos per la publicitat inserida a les pàgines web especialitzades on es publicaven les pel·lícules “pirates”, que estaven disponibles a través d'enllaços de descàrrega. Així mateix, aquestes persones obtenien altres beneficis econòmics pels accessos de pagament a aquests llocs web dels clients.