• <p>Real Cèdula de 13 de gener de 1824 per la qual s '>

    13/01/1824

    Real cèdula de creació

    El primer antecessor de la Policia Nacional sorgeix en 1824, amb la creació, sota el regnat de Ferran VII, de la Policia General del Regne mitjançant la Real Cèdula de 13 de gener.

    Anteriorment, durant l'anomenat Trienni Constitucional (1820-1823), també s'havia elaborat un projecte de cos policial “destinat a la seguretat de les persones i béns i la conservació de l'ordre públic”, però es va frustrar a causa de la intervenció militar francesa dels “Cent Mil Fills de Sant Lluís” i la restauració de la monarquia absolutista.

    El 13 de gener de 1824 es considera la data fundacional de la Policia Espanyola, en clau de modernitat. La Real Cèdula fa una doble classificació del personal policial. D'una banda estaven els professionals, integrats pel mateix Superintendent General, el Secretari, el Tresorer, els Comissaris de Caserna, i els Zeladors de Barri i de Portes. I per un altre, els semiprofesionales formats pels anomenats Alcaldes de Barri.

  • <p>Zelador de Barri, els distintius del qual descriu el Reglament de 20 de febrer de 1824. recreació d '>

    1825

    Zeladors Reals

    A l'any següent, Ferran VII ordena l'organització d'un regiment de cavalleria, com a força auxiliar de l'anterior. Rep la denominació de "Zeladors Reals", un altre clar antecedent dels col·lectius policials uniformats. Aquesta unitat està a les ordres dels Comissaris, i es pretén ampliar la seva presència a totes les províncies, però només dura dos anys.

  • <p>Recreación del Cuerpo de "Salvaguardas Reales", con dos ramas, Caballería e Infantería.</p>

    1833

    Salvaguardes Reals

    A l'inici del regnat d'Isabel II, en 1833, s'organitza un nou cos uniformat, els "Salvaguardes Reals", que assumeix missió de conservar l'ordre ciutadà a Madrid i els seus voltants. La seva existència serà breu.

  • <p>Recreació Comissari de Protecció i Seguretat.</p>

    1844

    Ram de Protecció i Seguretat

    Continuen les fundacions i dissolucions de cossos i institucions, que ni tan sols poden arribar a acreditar la seva eficàcia. Així arribem a 1844. Aquell any, el Reial decret de 26 de gener crea el Ram de Protecció i Seguretat, que restableix els desapareguts càrrecs de Comissari i Zelador. 

    A títol de curiositat, cal assenyalar que, en el domicili de l'últim citat, sobre la seva porta, es col·locava un fanal durant la nit que il·luminava un cartell amb l'anunci de la "Celaduría de Protecció i Seguretat". 

    Els membres de les noves unitats uniformades són coneguts com a "Agents" fins a 1848, any en què canvien el seu nom pel de "Salvaguardes de Madrid". El mateix any s'estableix el Govern Superior de Policia. Pot considerar-se aquest òrgan la primera Prefectura Superior de Policia tal com l'entenem avui dia. D'ell també depèn el Cos de la Guàrdia Civil, creat en 1844.

  • <p>medalla acreditativa de la condició d '>

    01/10/1868

    Cos d'Ordre Públic

    Després de la revolució d'octubre de 1868, coneguda com "La Gloriosa", que va motivar el destronament i exili d'Isabel II, s'institueix el Cos d'Ordre Públic de Madrid. Inicialment el seu àmbit territorial va ser la capital del Regne, però més tard, l'1 de juny de 1870, el govern provisional estén la seva jurisdicció a tota Espanya.

    En principi, el Cos d'Ordre Públic té caràcter militar, encara que, en ser evident que no cobreix les necessitats d'una policia judicial, es desmilitaritza a un centenar dels seus membres per a destinar-los a recerca i prevenció de delictes.

     

  • <p>Lamines històriques</p>

    1873

    Vigilància i Seguretat

    La mateixa estructura policial es manté durant el breu regnat d'Amadeu I de Savoia. En 1873, proclamada la República, torna a reorganitzar-se la Policia Governativa i Judicial. L'objectiu és crear un cos al marge de les permanents conteses polítiques. Aquest apoliticismo influirà en les reformes posteriors, tant durant la República com en el Regnat d'Alfons XIII. 

    Així s'evidencia en el Reial decret de 6 de novembre de 1877, que fixa l'existència de dos serveis policials, "Vigilància" i "Seguretat", exercits per dos cossos diferents. Segons aquesta norma, calia fugir “sempre del que vulgarment es diu política, no sent mai arma de partit, servint només als veritables interessos socials”, per a convertir-se en “la més ferma garantia de la seguretat personal i l'auxiliar més poderós de la justícia". 

    Aquest Reial decret també estableix que “el servei de Vigilància serà prestat per un Cos d'empleats civils" (Artº. 5) i el de Seguretat, "per un Cos organitzat a imitació dels Cossos militars" (Artº. 6).

    Segons la mateixa disposició, la seguretat als afores de la capital és competència de la Guàrdia Civil. En la resta del territori nacional, continua funcionant l'anterior fórmula del Cos d'Ordre Públic, fins a les reformes de 1886.

  • <p>Medalla acreditativa de la Policia que s '>

    1886

    Direcció General de Seguretat

    Aquest any de 1886, mort el rei Alfons XII, entra en vigor un Reial decret que porta amb si dos fets rellevants: estableix la primera Direcció General de Seguretat i estén a la resta d'Espanya l'organització dels Cossos de Vigilància i Seguretat de Madrid.

    A partir de ese momento, la Policía Gubernativa tiene ya carácter nacional. Salvo excepciones, como la creación por Real Orden del Ministerio de Gracia y Justicia, de 19 de septiembre de 1896, de un Cuerpo especial de Policía Judicial para Barcelona y Madrid únicamente. Su misión es la persecución de los delitos cometidos con explosivos, en cumplimiento de la "Ley de Represión del Anarquismo", promulgada ese mismo año.

     

  • <p>Retrat de Juan de la Cierva i Peñafiel. Centro Escola de Policia de l '>

    27/02/1908

    Llei orgànica de la Policia Governativa

    Però la reforma fonamental de la institució policial es produeix a principis del segle XX, regnant Alfons XIII, que signa la "Llei orgànica de la Policia Governativa", el 27 de febrer de 1908. 

    Aquesta important Llei és fruit de la iniciativa i treball personal del llavors Ministre de la Governació, Juan de la Cierva i Peñafiel. De la Cierva aconsegueix per als policies dignitat, professionalitat i estabilitat en el càrrec. Es posa fi a situacions anteriors en les quals els agents no eren sinó instrument dels poderosos per a les seves pròpies finalitats.

    En virtut d'aquesta Llei, els Cossos consolidats de Vigilància i Seguretat vetllaran per tota la ciutadania, a les ordres del Governador Civil de cada província. El de Vigilància el formen els comissaris, inspectors-caps, inspectors de primera, segona i tercera classe, agents i vigilants. I el de Seguretat l'integren caps i oficials (procedents de l'Exèrcit), classes i guàrdies.

  • <p>Edificio de la J.S.P. de Madrid. Ramón Méndez Alanís, titular del Centro directivo de la Policía y el cuerpo de guardia de la D.G.S.</p>

    27/11/1912

    Restauració de la Direcció General de Seguretat

    El Reial decret de 27 de novembre de 1912, restaura la Direcció General de Seguretat, donant amb això continuïtat a aquest organisme fins als nostres dies. El primer titular d'aquest nou centre directiu és Don Ramón Méndez Alanís, Auditor de Divisió del Cos Jurídic Militar i rellevant jurista.

    Méndez Alanís, que va ser el primer Cap Superior de Policia de Madrid en 1909, fa una labor digna d'elogi. Crea els registres de la Direcció General de Seguretat, estableix els laboratoris de fotografia i de revelat per empremtes dactilars, i organitza el servei policial per "brigades". Amb aquesta organització busca l'"especialització d'aptituds", per la qual cosa dicta normes concretes per als serveis de "Barris", "Rondes" i "Ciclistes".

  • <p>Funcionaris d '>

    1932

    Canvi de denominacions

    Transcorregut el temps, la Llei de Pressupostos de 1932, promulgada per la II República Espanyola, canvia el nom al "Cos de Vigilància" pel de "Recerca i Vigilància". Quant al de Seguretat, veu incrementada la seva organització per les anomenades "Seccions d'Assalt". Van ser aquestes de tal notorietat, que van acabar afegint el seu propi nom al del Cos, conegut llavors com "de Seguretat i Assalt".

  • <p>Uniforme gris acer .</p>

    1936

    Guerra Civil

    Durant la guerra civil (1936-1939), tots dos bàndols conserven la denominació dels cossos policials (Recerca i Vigilància, i Seguretat i Assalt). No obstant això, en la zona republicana es van unificar en el denominat de Cos de Seguretat. En aquest, que es demana en dos grups (“Uniformat” i “Civil”), també es fundin les anomenades Milícies de Vigilància de Rereguarda, nascudes en aquella situació bèl·lica, i la pròpia Guàrdia Civil, que, per Decret 30 d'agost de 1936, havia canviat el seu nom pel de Guàrdia Nacional Republicana.

  • <p>Cos de Seguretat (Grup Uniformat) divises de l '>

    1941

    Cos General de Policia i Policia Armada i de Trànsit

    Finalitzada la contesa, l'Estat espanyol que neix d'ella configura les organitzacions policials sota els principis del seu règim polític. 

    "Fugint de la vella organització liberal i democràtica", segons declara la Llei de 8 de març de 1941, neixen dos nous col·lectius policials. Un és de caràcter civil: el Cos General de Policia, la missió del qual és "la informació, recerca i vigilància". I l'altre, uniformat, d'índole militar, és l'encarregat de "la vigilància total i permanent, així com de repressió quan fos necessari": la Policia Armada i de Trànsit. 

    Aquest últim estava format pels antics integrants del "Cos de Seguretat i Assalt" i els del "Cos de Vigilants de Camins", creat en 1933 per al control del trànsit en les carreteres i, fins llavors, dependent del Ministeri d'Obres Públiques. En 1959 perd les seves competències en matèria de circulació interurbana, veient reduït el seu nom al de Cos de Policia Armada.

  • <p>Una dona, component de la Policia Nacional 1985.</p>

    04/12/1978

    Cos Superior de Policia i Cos de Policia Nacional

    Una vegada aconseguit a Espanya el règim de llibertats ciutadanes, la Llei de 4 de desembre de 1978, "De la Policia", estableix l'existència de dues corporacions professionals a les quals qualifica com de "Seguretat de l'Estat": el Cos Superior de Policia i el Cos de Policia Nacional. 

    Aquestes noves denominacions dels antics Cos General de Policia i Cos de Policia Armada estaran vigents fins a 1986. El Cos de Policia Nacional, uniformat, té la missió, establerta per la citada llei, de "defensar l'ordenament constitucional, protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana".

    Aquest any de 1978 es produeix una important fita en l'esdevenir de la Policia espanyola, amb la convocatòria, per primera vegada, de places per a l'accés de dones al Cos Superior de Policia. Un any després s'incorporen les primeres 42 inspectores de Policia, 42 pioneres que van fer història en obrir el camí a moltes més dones que vindran després. El mateix fenomen va succeir en 1984, quan 53 dones van accedir, per primera vegada, al Cos de Policia Nacional.

  • <p>Policies del Cos Nacional de Policia, 1989 i placa acreditativa.</p>

    13/03/1986

    Llei orgànica de Forces i Cossos de Seguretat

    En 1986 entra en vigor una important llei que dóna lloc a la Policia Nacional espanyola en la seva configuració actual i defineix el model el model policial espanyol vigent fins avui.  

    La Llei orgànica de 13 de març de 1986, "de Forces i Cossos de Seguretat", estableix l'existència de dos Cossos de caràcter estatal: el Nacional de Policia, resultat de la unificació dels antics Cossos Superior de Policia i Policia Nacional, i la Guàrdia Civil. 

    A més, assigna a aquestes institucions, sota la dependència del Govern de la Nació, "la missió de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana". Aquest servei permanent a la societat, l'ordenament democràtic de la qual defensa, segueix a més les línies d'actuació consagrades pel Consell d'Europa i l'Assemblea General de les Nacions Unides.

  • <p>Policia nacional manejant un dron, GEO realitzant pràctiques, dones integrants de les Unitats d '>

    2020

    Actualitat

    Des de 1986 fins als nostres dies, la Policia Nacional ha experimentat un profund procés de transformació que l'ha convertit, d'una banda, en un referent de la seguretat pública tant dins com fora de les nostres fronteres, i en una de les institucions millor valorades per la societat. 

    El compromís de la Policia Nacional amb la seguretat ciutadana es compagina amb una resposta eficaç a les grans amenaces de naturalesa global al model de convivència democràtica. Per això, figura entre els seus objectius estratègics la lluita contra el crim organitzat, el terrorisme, l'abús dels més vulnerables, la ciberdelinqüència i el tràfic d'éssers humans.

    En l'actualitat, l'activitat policial es recolza en una sèrie de pilars: la formació dels seus membres, l'especialització de les seves unitats, la cooperació en tots els ordres i nivells, la igualtat d'oportunitats entre els i les policies, i la modernització del servei públic que presta a través de la transformació digital.