• Real Cèdula de 13 de gener de 1824 per la qual s

    13/01/1824

    Real cèdula de creació

    El primer antecessor de la *Polic&*iacute;a Nacional sorgeix en 1824, amb la c*reaci&*oacute;n, sota el regnat de Ferran VII, de la *Polic&*iacute;a General del Regne mitjançant la Real C&*eacute;dula de 13 de gener.

    Anteriorment, durant l'anomenat Trienni Constitucional (1820-1823), *tambi&*eacute;n es *hab&*iacute;a elaborat un projecte de cos policial &*ldquo;destinat a la seguretat de les persones i béns i la c*onservaci&*oacute;n de l'ordre p&*uacute;*blico&*rdquo;, però es *frustr&*oacute; a causa de la *intervenci&*oacute;n militar francesa dels &*ldquo;Cent Mil Fills de Sant Lluís&*rdquo; i la *restauraci&*oacute;n de la *monarqu&*iacute;a absolutista.

    El 13 de gener de 1824 es considera la data fundacional de la *Polic&*iacute;a *Espa&*ntilde;ona, en clau de modernitat. La Real C&*eacute;dula fa una doble c*lasificaci&*oacute;n del personal policial. D'una banda estaven els professionals, integrats pel mateix Superintendent General, el Secretari, el Tresorer, els Comissaris de Caserna, i els Zeladors de Barri i de Portes. I per un altre, els *semiprofesionales formats pels anomenats Alcaldes de Barri.

  • Zelador de Barri, els distintius del qual descriu el Reglament de 20 de febrer de 1824. recreació d

    1825

    Zeladors Reals

    A l'a&*ntilde;o següent, Ferran VII ordena la *organizaci&*oacute;n d'un regiment de c*aballer&*iacute;a, com a força auxiliar de l'anterior. Rep la *denominaci&*oacute;n de "Zeladors Reals", un altre clar antecedent dels col·lectius policials uniformats. Aquesta unitat *est&*aacute; a les &*oacute;*rdenes dels Comissaris, i es pretén ampliar la seva presència a totes les províncies, però només dura dues a&*ntilde;us.

  • Recreación del Cuerpo de "Salvaguardas Reales", con dos ramas, Caballería e Infantería.

    1833

    Salvaguardes Reals

    A l'inici del regnat d'Isabel II, en 1833, s'organitza un nou cos uniformat, els "Salvaguardes Reals", que assumeix *misi&*oacute;n de conservar l'ordre ciutadà a Madrid i els seus voltants. La seva existència serà breu.

  • Recreació Comissari de Protecció i Seguretat.

    1844

    Ram de Protecció i Seguretat

    C*ontin&*uacute;*an les fundacions i dissolucions de cossos i institucions, que ni tan sols poden arribar a acreditar la seva eficàcia. As&*iacute; arribem a 1844. Aquell a&*ntilde;o, el Reial decret de 26 de gener crea el Ram de *Protecci&*oacute;n i Seguretat, que restableix els desapareguts càrrecs de Comissari i Zelador.&*nbsp;

    A t&*iacute;*tulo de curiositat, cap es&*ntilde;alar que, en el domicili del &*uacute;*ltimo citat, sobre la seva porta, es col·locava un fanal durant la nit que il·luminava un cartell amb l'anunci de la "C*eladur&*iacute;a de *Protecci&*oacute;n i Seguretat".&*nbsp;

    Els membres de les noves unitats uniformades són coneguts com a "Agents" fins a 1848, a&*ntilde;o en què canvien el seu nom pel de "Salvaguardes de Madrid". El mateix a&*ntilde;o s'estableix el Govern Superior de *Polic&*iacute;a. Pot considerar-se aquest &*oacute;*rgano la primera Prefectura Superior de *Polic&*iacute;a tal com l'entenem avui d&*iacute;a. De &*eacute;l *tambi&*eacute;n depèn el Cos de la Guàrdia Civil, creat en 1844.

  • medalla acreditativa de la condició d

    01/10/1868

    Cos d'Ordre Públic

    Després de la *revoluci&*oacute;n d'octubre de 1868, coneguda com "La Gloriosa", que *motiv&*oacute; el destronament i exili d'Isabel II, s'institueix el Cos d'Ordre P&*uacute;*blico de Madrid. Inicialment el seu &*aacute;*mbito territorial va ser la capital del Regne, però m&*aacute;s tard, l'1 de juny de 1870, el govern provisional estén el seu *jurisdicci&*oacute;n a tota *Espa&*ntilde;a.

    En principi, el Cos d'Ordre P&*uacute;*blico té car&*aacute;cter militar, encara que, en ser evident que no cobreix les necessitats d'una *polic&*iacute;a judicial, es desmilitaritza a un centenar dels seus membres per a destinar-los a *investigaci&*oacute;n i *prevenci&*oacute;n de delictes.

    &*nbsp;

  • Lamines històriques

    1873

    Vigilància i Seguretat

    La mateixa estructura policial es manté durant el breu regnat d'Amadeu I de Savoia. En 1873, proclamada la *Rep&*uacute;*blica, torna a reorganitzar-se la *Polic&*iacute;a Governativa i Judicial. L'objectiu és crear un cos al marge de les permanents conteses *pol&*iacute;*ticas. Aquest *apoliticismo influir&*aacute; en les reformes posteriors, tant durant la *Rep&*uacute;*blica com en el Regnat d'Alfons XIII.&*nbsp;

    As&*iacute; s'evidencia en el Reial decret de 6 de novembre de 1877, que fixa l'existència de dos serveis policials, "Vigilància" i "Seguretat", *desempe&*ntilde;*ados per dos cossos diferents. *Seg&*uacute;n aquesta norma, *hab&*iacute;al fet que fugir &*ldquo;sempre del que vulgarment es diu *pol&*iacute;*tica, no sent *jam&*aacute;s arma de partit, servint s&*oacute;l'a els veritables interessos socials&*rdquo;, per a convertir-se en &*ldquo;la m&*aacute;s ferm *garant&*iacute;a de la seguretat personal i l'auxiliar m&*aacute;s poderós de la justícia".&*nbsp;

    Aquest Reial decret *tambi&*eacute;n estableix que &*ldquo;el servei de Vigilància ser&*aacute; prestat per un Cos d'empleats civils" (*Art&*ordm;. 5) i el de Seguretat, "per un Cos organitzat a *imitaci&*oacute;n dels Cossos militars" (*Art&*ordm;. 6).

    *Seg&*uacute;n la mateixa *disposici&*oacute;n, la seguretat als afores de la capital és competència de la Guàrdia Civil. En la resta del territori nacional, c*ontin&*uacute;a funcionant l'anterior f&*oacute;*rmula del Cos d'Ordre P&*uacute;*blico, fins a les reformes de 1886.

  • Medalla acreditativa de la Policia que s

    1886

    Direcció General de Seguretat

    Aquest a&*ntilde;o de 1886, mort el rei Alfons XII, entra en vigor un Reial decret que porta amb si dos fets rellevants: estableix la primera *Direcci&*oacute;n General de Seguretat i estén a la resta de *Espa&*ntilde;a la *organizaci&*oacute;n dels Cossos de Vigilància i Seguretat de Madrid.

    A partir d'aquest moment, la *Polic&*iacute;a Governativa té ja car&*aacute;cter nacional. Excepte excepcions, com la c*reaci&*oacute;n per Reial orde del Ministeri de Gràcia i Justícia, de 19 de setembre de 1896, d'un Cos especial de *Polic&*iacute;a Judicial per a Barcelona i Madrid &*uacute;*nicamente. El seu *misi&*oacute;n és la *persecuci&*oacute;n dels delictes comesos amb explosius, en compliment de la "Llei de *Represi&*oacute;n de l'Anarquisme", promulgada aquest mateix a&*ntilde;o.

    &*nbsp;

  • Retrat de Juan de la C*ierva i *Peñafiel. Centro Escola de Policia de l

    27/02/1908

    Llei orgànica de la Policia Governativa

    Però la reforma fonamental de la *instituci&*oacute;n policial es produeix a principis del segle XX, regnant Alfons XIII, que signa la "Llei org.&*aacute;*nica de la *Polic&*iacute;a Governativa", el 27 de febrer de 1908.&*nbsp;

    Aquesta important Llei és fruit de la iniciativa i treball personal del llavors Ministre de la *Gobernaci&*oacute;n, Juan de la C*ierva i Pe&*ntilde;*afiel. De la C*ierva aconsegueix per als *polic&*iacute;as dignitat, professionalitat i estabilitat en el càrrec. Es posa fi a situacions anteriors en les quals els agents no eren sinó instrument dels poderosos per a les seves pròpies finalitats.

    En virtut d'aquesta Llei, els Cossos consolidats de Vigilància i Seguretat vetllar&*aacute;n per tota la c*iudadan&*iacute;a, a les &*oacute;*rdenes del Governador Civil de cada província. El de Vigilància el formen els comissaris, inspectors-caps, inspectors de primera, segona i tercera classe, agents i vigilants. I el de Seguretat l'integren caps i oficials (procedents del *Ej&*eacute;*rcito), classes i guàrdies.

  • Edificio de la J.S.P. de Madrid. Ramón Méndez Alanís, titular del Centro directivo de la Policía y el cuerpo de guardia de la D.G.S.

    27/11/1912

    Restauració de la Direcció General de Seguretat

    El Reial decret de 27 de novembre de 1912, restaura la *Direcci&*oacute;n General de Seguretat, donant amb això continuïtat a aquest organisme fins als nostres d&*iacute;as. El primer titular d'aquest nou centre directiu és Don *Ram&*oacute;n M&*eacute;*ndez Alan&*iacute;s, Auditor de *Divisi&*oacute;n del Cos *Jur&*iacute;*dico Militar i rellevant jurista.

    M&*eacute;*ndez Alan&*iacute;s, que va ser el primer Cap Superior de *Polic&*iacute;a de Madrid en 1909, fa una labor digna d'elogi. Crea els registres de la *Direcci&*oacute;n General de Seguretat, estableix els laboratoris de *fotograf&*iacute;a i de revelat per empremtes dactilars, i organitza el servei policial per "brigades". Amb aquesta *organizaci&*oacute;n busca la "*especializaci&*oacute;n d'aptituds", per la qual cosa dicta normes concretes per als serveis de "Barris", "Rondes" i "Ciclistes".

  • Funcionaris d

    1932

    Canvi de denominacions

    Transcorregut el temps, la Llei de Pressupostos de 1932, promulgada per la II *Rep&*uacute;*blica *Espa&*ntilde;ona, canvia el nom al "Cos de Vigilància" pel de "*Investigaci&*oacute;n i Vigilància". Quant al de Seguretat, veu incrementada la seva *organizaci&*oacute;n per les anomenades "Seccions d'Assalt". Van ser &*eacute;*stas de tal notorietat, que van acabar a&*ntilde;*adiendo el seu propi nom al del Cos, conegut llavors com "de Seguretat i Assalt".

  • Uniforme gris acer .

    1936

    Guerra Civil

    Durant la guerra civil (1936-1939), tots dos bàndols conserven la *denominaci&*oacute;n dels cossos policials (*Investigaci&*oacute;n i Vigilància, i Seguretat i Assalt). No obstant això, en la zona republicana es van unificar en el denominat de Cos de Seguretat. En &*eacute;*ste, que es demana en dos grups (&*ldquo;Uniformat&*rdquo; i &*ldquo;Civil&*rdquo;), *tambi&*eacute;n es fundin les anomenades Milícies de Vigilància de Rereguarda, nascudes en aquella *situaci&*oacute;n b&*eacute;*lica, i la pròpia Guàrdia Civil, que, per Decret 30 d'agost de 1936, *hab&*iacute;a canviat el seu nom pel de Guàrdia Nacional Republicana.

  • Cos de Seguretat (Grup Uniformat) divises de l

    1941

    Cos General de Policia i Policia Armada i de Trànsit

    Finalitzada la contesa, l'Estat *espa&*ntilde;*ol que neix d'ella configura les organitzacions policials sota els principis de la seva r&*eacute;gemeguen *pol&*iacute;*tico.&*nbsp;

    "Fugint de la vella *organizaci&*oacute;n liberal i *democr&*aacute;*tica", *seg&*uacute;n declara la Llei de 8 de març de 1941, neixen dos nous col·lectius policials. Un és de car&*aacute;cter civil: el Cos General de *Polic&*iacute;a, que la seva *misi&*oacute;n és "la *informaci&*oacute;n, *investigaci&*oacute;n i vigilància". I l'altre, uniformat, de &*iacute;*ndole militar, és l'encarregat de "la vigilància total i permanent, as&*iacute; com de *represi&*oacute;n quan fos necessari": la *Polic&*iacute;a Armada i de *Tr&*aacute;*fico.&*nbsp;

    Aquest &*uacute;*ltimo estava format pels antics integrants del "Cos de Seguretat i Assalt" i els del "Cos de Vigilants de Camins", creat en 1933 per al control del *tr&*aacute;*fico en les carreteres i, fins llavors, dependent del Ministeri d'Obres P&*uacute;*blicas. En 1959 perd les seves competències en matèria de c*irculaci&*oacute;n interurbana, veient reduït el seu nom al de Cos de *Polic&*iacute;a Armada.

  • Una dona, component de la Policia Nacional 1985.

    04/12/1978

    Cos Superior de Policia i Cos de Policia Nacional

    Una vegada aconseguit en *Espa&*ntilde;al r&*eacute;gemeguen de llibertats ciutadanes, la Llei de 4 de desembre de 1978, "De la *Polic&*iacute;a", estableix l'existència de dues corporacions professionals a les quals qualifica com de "Seguretat de l'Estat": el Cos Superior de *Polic&*iacute;a i el Cos de *Polic&*iacute;a Nacional.&*nbsp;

    Aquestes noves denominacions dels antics Cos General de *Polic&*iacute;a i Cos de *Polic&*iacute;a Armada estaran vigents fins a 1986. El Cos de *Polic&*iacute;a Nacional, uniformat, té la *misi&*oacute;n, establerta per la citada llei, de "defensar l'ordenament constitucional, protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana".

    Aquest a&*ntilde;o de 1978 es produeix una important fita en l'esdevenir de la *Polic&*iacute;a *espa&*ntilde;ona, amb la convocatòria, per primera vegada, de places per a l'accés de dones al Cos Superior de *Polic&*iacute;a. Un a&*ntilde;o *despu&*eacute;s s'incorporen les primeres 42 inspectores de *Polic&*iacute;a, 42 pioneres que van fer història en obrir el camí a moltes m&*aacute;s dones que *vendr&*aacute;n *despu&*eacute;#st. El mateix *fen&*oacute;meno *sucedi&*oacute; en 1984, quan 53 dones van accedir, per primera vegada, al Cos de *Polic&*iacute;a Nacional.

  • Policies del Cos Nacional de Policia, 1989 i placa acreditativa.

    13/03/1986

    Llei orgànica de Forces i Cossos de Seguretat

    En 1986 entra en vigor una important llei que dóna lloc a la *Polic&*iacute;a Nacional *espa&*ntilde;ona en la seva c*onfiguraci&*oacute;n actual i defineix el model el model policial *espa&*ntilde;*ol vigent fins avui.&*nbsp;&*nbsp;

    La Llei org.&*aacute;*nica de 13 de març de 1986, "de Forces i Cossos de Seguretat", estableix l'existència de dos Cossos de car&*aacute;cter estatal: el Nacional de *Polic&*iacute;a, resultat de la *unificaci&*oacute;n dels antics Cossos Superior de *Polic&*iacute;a i *Polic&*iacute;a Nacional, i la Guàrdia Civil.&*nbsp;

    *Adem&*aacute;s, assigna a aquestes institucions, sota la dependència del Govern de la *Naci&*oacute;n, "la *misi&*oacute;n de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana". Aquest servei permanent a la societat, l'ordenament de la qual *democr&*aacute;*tico defensa, segueix *adem&*aacute;s les l&*iacute;*neas de *actuaci&*oacute;n consagrades pel Consell d'Europa i l'Assemblea General de les Nacions Unides.

  • Policia nacional manejant un dron, *GEO realitzant pràctiques, dones integrants de les Unitats d

    2020

    Actualitat

    Des de 1986 fins als nostres d&*iacute;as, la *Polic&*iacute;a Nacional ha experimentat un profund procés de *transformaci&*oacute;n que l'ha convertit, d'una banda, en un referent de la seguretat p&*uacute;*blica tant dins com fora de les nostres fronteres, i en una de les institucions millor valorades per la societat.&*nbsp;

    El compromís de la *Polic&*iacute;a Nacional amb la seguretat ciutadana es compagina amb una resposta eficaç a les grans amenaces de naturalesa global al model de convivència *democr&*aacute;*tica. Per això, figura entre els seus objectius *estrat&*eacute;*gicos la lluita contra el crim organitzat, el terrorisme, l'abús dels m&*aacute;s vulnerables, la ciberdelinqüència i el tràfic d'éssers humans.

    En l'actualitat, l'activitat policial es recolza en una sèrie de pilars: la *formaci&*oacute;n dels seus membres, la *especializaci&*oacute;n de les seves unitats, la c*ooperaci&*oacute;n en tots els &*oacute;*rdenes i nivells, la igualtat d'oportunitats entre els i les *polic&*iacute;as, i la *modernizaci&*oacute;n del servei p&*uacute;*blico que presta a *trav&*eacute;s de la *transformaci&*oacute;n digital.