Sala de premsa

Les investigacions van començar en 2019, quan els agents van tindre coneixement de la comissió d'un robatori amb violència i diversos atracaments a entitats bancàries duts a terme en les dos comunitats autònomes. Tots estos fets delictius compartien un mateix modus operandi. A més, els seus autors usaven una vestimenta molt similar, coincidint les seues característiques físiques.

El primer dels fets es remunta a la fi de l'any 2016, quan van dur a terme un robatori amb violència en un establiment comercial de la localitat lleonesa de Sant Andrés del Rabanedo, on van aconseguir sostraure 17.877 euros. A este primer fet li van seguir altres huit atracaments comesos en entitats bancàries. En cadascun d'ells, dos persones accedien a l'interior, mentre que una tercera romania en l'exterior realitzant labors de vigilància.

Retenien a les víctimes amarrant-les amb bridas

Les investigacions van desvetlar que els autors denotaven un alt grau d'experiència i professionalitat en l'execució de cadascuna de les seues actuacions. Va cridar especialment l'atenció que un dels autors destacava per la seua temperància a l'hora de cometre els fets, observant-se una especial destresa a l'hora de col·locar les bridas en les mans i en els peus de les víctimes, parlant de forma pausada, tenint en tot moment el control de la situació i actuant clarament com a líder. 

El modus operandi emprat en cadascun dels fets es caracteritzava per una sèrie de particularitats. En primer lloc, estudiaven prèviament el lloc. Efectuaven vigilàncies prèvies sobre les sucursals bancàries objectiu dels seus robatoris, tot açò amb la finalitat d'observar moviments en l'entitat, controlar la freqüència de pas de possibles patrulles policials i conéixer el moment de major o menor afluència, així com l'hora d'obertura per part dels empleats. 

També analitzaven la manera en el qual farien l'entrada. En este sentit, en la major part de les denúncies s'observa com l'autors dels atracaments aprofitaven l'accés dels primers empleats o del personal de neteja per a entrar al mateix temps. Seguidament, retenien o amarraven a les víctimes amb bridas. En la majoria de les ocasions, col·locaven a les víctimes de genolls i les immobilitzaven mitjançant bridas en les mans i, posteriorment, en els peus. 

Una altra característica habitual en els seus atracaments era el tancament d'empleats o altres víctimes en un despatx, magatzem o bany per a ser controlats per un dels atracadors. A més, els indicaven a les víctimes que es despullaren de les seues robes d'abric i bosses. Al mateix temps, un altre dels atracadors es dirigia a les caixes fortes per a agafar els diners acompanyats per l'empleat o director de la sucursal, al com no tancaven ni emmanillaven per ser qui tenia les claus d'accés per a la seua obertura.

També es distingien per esperar sense dificultat al fet que es completara el temps de retard de seguretat per a l'obertura de les caixes fortes. Esta és una característica habitual en els atracadors experimentats, que són capaços d'esperar amb aplom a pesar que el període mitjà d'obertura d'una caixa forta és de deu minuts. Per a evitar ser identificats, actuaven amb capells, bragues de coll, bufandes, ulleres i abrics que ocultaven la seua complexió. Es va poder observar també l'ús de guants, làtex o esparadrap en les mans per a no deixar petjades.  

Finalment, sempre portaven un maletí o borsa d'esport per a guardar els diners sostrets en les entitats bancàries, ascendint el muntant total de tots els fets a la quantitat de 746.972 euros en efectiu. Les investigacions van revelar, a més, l'ocupació d'armes de foc per a intimidar als empleats i clients.

Empraven importants mesures de seguretat

L'anàlisi exhaustiva de cadascun d'estos fets va mostrar que estes actuacions havien sigut comeses per, almenys, una persona experimentada en este tipus de delictes, i que, a més, residiria en una zona pròxima als llocs en els quals van actuar. D'esta manera, es van poder centrar les perquisicions i les vigilàncies en una determinada zona.

Amb l'avanç de les gestions policials, es va ser acumulant material probatori que evidenciava la implicació d'estes persones en nou delictes de robatori amb violència, a els qui també se'ls acusa de pertinença a grup criminal, detenció il·legal i tinença il·lícita d'armes. Amb estes dades, es va dur a terme l'explotació de la investigació, que va culminar amb la detenció dels tres integrants del grup criminal i l'execució de tres entrades i registres domiciliaris, tots ells en la província de León. Se'ls ha intervenut nombrosa roba, armes, bridas i altres elements utilitzats durant la preparació i execució dels atracaments, així com una quantitat de diners en efectiu que supera els 11.000 euros.

Els detinguts són delinqüents especialitzats en estos fets. Comptaven amb antecedents i mancaven de professió o ofici. Vivien únicament dels botins que aconseguien en els atracaments que duien a terme.

Durant la investigació, ha cridat l'atenció les mesures de seguretat emprades pel patriarca del grup, que, entre unes altres, comptava amb una càmera oculta instal·lada en la porta del seu domicili per a controlar els moviments de l'exterior.

Els nou fets aclarits són un robatori amb violència en un establiment de Sant Andrés del Rabanedo, un robatori amb violència i intimidació en una entitat bancària d'Oviedo, una temptativa de robatori amb violència i intimidació en una entitat bancària de la localitat val·lisoletana de Medina de Rioseco, un robatori amb violència i intimidació en una entitat bancària d'Oviedo, un fet similar a l'anterior comesa a Gijón, una temptativa de robatori amb violència i intimidació en una entitat bancària de Salamanca, un robatori amb violència i intimidació en una entitat bancària de Gijón i un últim fet, similar a l'anterior, comès/fideïcomès en la localitat lleonesa de Ponferrada.